La catalanitat a catalunya nord

El Departament dels Pirineus Orientals il•lustra plenament la diversitat cultural francesa. La Catalunya Nord, depenent de França des del tractat dels Pirineus l’any 1659, ha sabut preservar la seua cultura i els lligams que l’uneixen a la resta dels Països Catalans.
La identitat catalana és :

La identitat catalana és :

• Una bandera
• Una llengua viva
• Un ensenyament bilingüe
• Llocs identitaris, culturals i d’intercanvis
• Un patrimoni històric fort
• Una cultura i tradicions populars
• Foments : Où apprendre à danser la Sardane ?

Una bandera

Catalunya posseeix els seus colors gràcies a Carles el Calb, Emperador i nét de Carlemany. Per recompensar el seu valerós vassall a l’agonia, Guifré el Pelós, Carles el Calb banyà els seus dits dins la ferida del moribund i traçà quatres barres de sang sobre l’escut de color d’or totalment verge. Així donà una bandera a la Casa Aragonesa.
Des de llavors, aquests colors són comuns al conjunt dels Països Catalans.

Una llengua viva, el català

Segons una enquesta realitzada per la Generalitat de Catalunya a prop del Departament :

• un 65,3% de la població entén el català.
• un 31,7% el sap llegir.
• un 10,6% el sap escriure
  
  Aquests resultats s’han d’avaluar paral•lelament amb els desitjos relatius a la llengua catalana. Així, un 57,9% de la població voldrien parlar català i un 62,9% desitgen que els seus fills aprenguin el català.

Un ensenyament bilingüe que s’està desenvolupant
A l'entrada 2004-2005, 22 sobre 28 col•legis del Departament, la totalitat dels liceus i 2 liceus professionals sobre 6 proposen un ensenyament de la llengua catalana. Pel que fa l’ensenyament bilingüe, 3 col•legis, 3 liceus, 11 escoles primàries i 12 maternals estan equipats de seccions especialitzades,
Si se consideren els efectius, quasi 11 000 alumnes segueixen classes de català en el Departament. 1440 d’entre ells segueixen una escolaritat bilingüe.
Des del principi dels anys 80, el català té el seu lloc a la Universitat de Perpinyà. Un centre universitari francès de formació i de valoració en un marc català.
En complement de l’ensenyament proposat en el marc escolar i universitari, nombroses associacions participen al desenvolupament de la llengua proposant classes de català per a adults, en un medi rural.

Llocs identitaris, culturals i d’intercanvis.

Amb el dibuix d’Europa, la catalanitat s’inscriu en el marc d’una forta dinàmica transfronterera. Catalans del Nord i Catalans del Sud es retroben per intercanviar i aprofitar els lligams culturals que els uneixen.
La Universitat Catalana d’Estiu és un moment cabdal de reunions i d’intercanvis. L’UCE va néixer l’any 1969, i és, encara avui dia una oportunitat de fer aparèixer reflexions comunes al conjunt català. El projecte d’un lloc d’acolliment permanent a Prada és el testimoniatge d’una vitalitat i del lloc que mereix aquesta institució en el conjunt de Països Catalans.
En la mateixa lògica, l’Institut Franco Català Transfronterer permet la realització d’intercanvis al nivell universitari.
El Consell General entra plenament en aquest projecte de creació d’una Casa de Països Catalans.

Un patrimoni històric fort

Paradoxalment, Catalunya Nord escapa a les destruccions del seu patrimoni, malgrat les guerres i les revolucions. Nombrosos monuments s’han conservat durant els segles i ens permeten avui dia, seguir els nostres passos de la seua història (Palau dels Reis de Mallorca, Castell Reial de Cotlliure, Abadia de Sant Miquel de Cuixà).
També el Departament pot ser orgullós d’una herència mobiliària excepcional.

Una cultura i tradicions populars

Enmig de nombroses manifestacions marcades de la nostra identitat catalana, Sant Joan, Sant Jordi són dues efemèrides (vegeu la programació de les manifestacions sobre la nostra pàgina web). La cultura popular s’expressa també al quotidià: foments, Esbarts, Castellers, i Colles Geganteres la fan viure des de segles.
Aquesta cultura de cada dia la trobem també en el saber-fer culinari que s’inscriu en una terra tot i girant-se cap a l’exterior.

Foments : Où apprendre à danser la Sardane ?
Les associations